TROBADORS E JOGLARS

Trobadors e joglars

‘Instruments per trobar e fer joglaria’

L’autor del Llibre d’Alexandre (a mitjan segle XIII), descrivint l’entrada del conqueridor en Babilònia, diu:

El pleyto de joglares eran fiera riota

avie y simfonía, larpa, giga e rota,

albogues e salterio, cítola que mas trota,

guitarra e viola que las coytas enbota.

El Poema d’Alfons XI, contant el matrimoni d’aquest Rei (1328), refereix com, en el monestir de les Vagues de Burgos, tocaven els joglars els seus instruments:

El laud ivan tañiendo,

estromento falaguero,

la viuela tañiendo

el rabé con el salterio;

la guitarra serranista,

estromento con razón,

la exabeba morisca,

allá e[l] medio canón;

la gayta, que es sotil,

con que todos plazer han,

otros estromentos mill

con la farpa de don Tristán,

que da los puntos doblados

con que falaga el locano

e todos los enamorados

en el tienpo del verano.

Aquests són només dos exemples de totes les cròniques i poemes lírics que han arribat fins als nostres dies en què es parla dels instruments que tot joglar podia fer sonar.

Per a aquest programa hem preparat una selecció de cançons de trobadors estilísticament diferents,  de diverses procedències i un parell de danses. Tot això per al lluïment dels instruments amb els quals ens acompanyem, que són reproduccions com els que ells mateixos van usar en la seva època i que estan basats en iconografia dels segles XII al XV.

El cant té també un pes molt important en el nostre programa com a mitjà de comunicació de sentiments i narradora de històries i també com l’instrument més antic que l’ésser humà va utilitzar i en el qual s’inspiren la resta dels instruments que l’home ha inventat.

 

Trobadors e joglars

“Instrumentos per trovar, tañer e fazer juglaría”

El autor del Libro de Alexandre (a mediados del siglo XIII), describiendo la entrada del conquistador en Babilonia, dice:

El pleyto de joglares eran fiera riota

avie y simfonía, larpa, giga e rota,

albogues e salterio, cítola que mas trota,

guitarra e viola que las coytas enbota.

El Poema de Alfonso XI, contando el matrimonio de este Rey (1328), refiere como, en el monasterio de las Huelgas de Burgos, tañían los juglares sus instrumentos:

El laud ivan tañiendo,

estromento falaguero,

la viuela tañiendo

el rabé con el salterio;

la guitarra serranista,

estromento con razón,

la exabeba morisca,

allá e[l] medio canón;

la gayta, que es sotil,

con que todos plazer han,

otros estromentos mill

con la farpa de don Tristán,

que da los puntos doblados

con que falaga el locano

e todos los enamorados

en el tienpo del verano.

Estos son sólo dos ejemplos de todas las crónicas y poemas líricos que han llegado hasta nuestros días en los que se habla de los instrumentos que todo juglar podía tañer.

Para este programa hemos preparado una selección de canciones de trovadores estilísticamente distintas,  de diversas procedencias y un par de danzas. Todo ello para el lucimiento de los instrumentos con los que nos acompañamos, que son reproducciones como los que ellos mismos usaron en su época y que están basados en iconografía de los siglos XII al XV.

El canto tiene también un peso muy importante en nuestro programa como medio de comunicación de sentimientos e historias y como el instrumento más antiguo que el ser humano utilizó y en el cual se inspiran el resto de los instrumentos que el hombre ha inventado.

EL CONTE DE JAUME I

 

EL CONTE DE JAUME I

AMIMIC TEATRE

Jaime haurà d’esforçar-se per a convertir-se en un bon Rei i conquistar les terres de València. La seva última prova serà lluitar contra el gran drac.

Una història contada per la seva estimada Violant amb titelles i actors des de la infància del Rei. La conquesta de València, els Furs, el «Llibre dels Fets»…

Coneix la nostra història d’una forma divertida i molt participativa.

Conèixer la història de València, la vida del Rei Jaume I però des de la perspectiva d’una dona. Violant. Ella serà la que ens conte la vida de Jaume I des de la seva infantesa. On va realitzar els seus estudis. Anècdotes de la seva vida. Com va ser la reconquesta. Des d’on van sortir amb els vaixells. La lluita contra el rei moro. La proclamació dels Furs…

La història cobra vida des del principi de l’obra i els personatges viuran aventures inimaginables ja que l’obra barreja la realitat de la nostra història amb la fantasia. La lluita contra el drac (el drac de Sant Jordi) que demostrarà que Jaime està preparat per a ser un bon Rei.

En la nostra obra a més de la història i la fantasia també juguem amb l’amor, l’amor que senten Violant i Jaume i és tal que per això cada nou d’octubre se celebra sant Dionís i es regala una mocadorá.

El CUENTO DE JAUME I

AMIMIC TEATRE 

Jaime deberá esforzarse para convertirse en un buen Rey y conquistar las tierras de Valencia. Su última prueba será luchar contra el gran dragón.

Una historia contada por su amada Violant con títeres y actores desde la infancia del Rey. La conquista de Valencia, los Fueros, el «Llibre dels Fets»…

Conoce nuestra historia de una forma divertida y muy participativa.

Conocer la historia de Valencia, la vida del Rey Jaume I pero desde la perspectiva de una mujer. Violant. Ella será la que nos cuente la vida de Jaume I desde su infancia. Donde realizó sus estudios. Anécdotas de su vida. Como fue la reconquista. Desde donde salieron con los barcos. La lucha contra el Rey moro. La proclamación de los Fueros…

La historia cobra vida desde el principio de la obra y los personajes vivirán aventuras inimaginables ya que la obra mezcla la realidad de nuestra historia con la fantasía. La lucha contra el dragón (el drac de Sant Jordi) que demostrará que Jaime está preparado para ser un buen Rey.

En nuestra obra además de la historia y la fantasía también jugamos con el AMOR, el amor que sienten Violant y Jaume I es tal que por ello cada nueve de Octubre se celebra Sant Dionís y se regala una mocadorá.

 

JAUME I

LA TERRA DELS BABAUS

La terra dels babaus

El Ball de Sant Vito

ADREÇAT A PÚBLIC FAMILIAR · 50 MIN
Cansat de sentir-se com un babau, el titella Mingo decideix deixar sa casa i emprendre un llarg viatge. Anirà a una estranya terra on tot es fa sense trellat. Allà haurà de resoldre els diversos embolics que s’anirà trobant, i comprendrà que emprant la seua astúcia pot viure moltes aventures i fer bons amics.

Adaptació de diverses rondalles recollides a les comarques centrals valencianes, representades amb titelles de guant tradicionals de la nostra terra: embolics, catxiporrades, complicitat amb el públic… arranjat amb música i cançons populars interpretades en directe. Un espectacle didàctic i còmic que reviu la tradició i ens torna un poc de la nostra

El ball de sant Vito som una companyia de teatre de la ribera del Xúquer. Des de l’any 2001 venim creant i representant espectacles de teatre, titelles i animació, tant a sales com a carrers, escoles i biblioteques.

Divertir, riure amb la gent, cantar amb ella, escoltar-la i aprendre, pensar, generar curiositat i descobrir nous i vells camins que els porten a llocs inexplorats són alguns dels objectius del Ball de Sant Vito que a més considera urgent la recuperació de la cultura popular, aquella que ens ha enriquit i ens ha conformat com a poble i com a persones. Pensen que cal curar i enfortir les arrels per fer brotar noves branques fortes i flexibles. Poc a poc han anat revisquent romanços, auques de cec, velles històries, jocs, personatges i cançons populars.

Amb la producció “La terra dels babaus” enceten un repte: reviscolar els titelles de guant tradicionals a les terres valencianes.

 

La terra dels babaus

El ball de Sant Vito

Cansado de sentirse como un bobo, el títere Mingo decide dejar su casa y emprender un largo viaje. Irá a una extraña tierra donde todo se hace sin sentido. Allá tendrá que resolver los diversos líos que se irá encontrando, y comprenderá que empleando su astucia puede vivir muchas aventuras y hacer buenos amigos.Adaptación de varias fábulas recogidas en las comarcas centrales valencianas, representadas con títeres de guante tradicionales de nuestra tierra: líos, cachiporradas, complicidad con el público… ambientado con música y canciones populares interpretadas en directo. Un espectáculo didáctico y cómico que revive la tradición y nos vuelve un poco de la nuestra.

El baile de santo Vito es una compañía de teatro de la ribera del Júcar. Desde el año 2001 viene creando y representando espectáculos de teatro, títeres y animación, tanto a salas como calles, escuelas y bibliotecas.

Divertir y divertirnos, reír con la gente, cantar con ella, escucharla y aprender, pensar, generar curiosidad y descubrir nuevos y viejos caminos que les lleven a lugares inexplorados es uno de sus objetivos.

Consideran urgente la recuperación de la cultura popular, aquella que nos ha enriquecido y nos ha conformado como pueblo y como personas. Piensan que hay que curar y fortalecer las raíces para hacer brotar nuevas ramas fuertes y flexibles. Poco a poco  el ball de Sant Vito han ido recogiendo y dando vida a romances, canciones de ciego, viejas historias, juegos, personajes y canciones populares.

Con la producción “La tierra de los bobos” empiezan un reto: revivir los títeres de guante tradicionales a las tierras valencianas

LA PEQUEÑA JUGLARESA

 

Aventures musicals a l’Edad Mitjana

Emilio Villalba & Sara Marina

La Petita Joglaresa és el nou projecte d’Emilio Villalba i Sara Marina sobre música didàctica per a xiquetes i xiquets. La Juglaresa és un xiqueta que viu durant l’Edat mitjana. En les seves aventures, coneixerà a diferents personatges de la Història que ens conten com es feia música, com es tocava, com es cantava. Un viatge musical a l’edat mitjana.

Emilio Villalba i Sara Marina

Multi-instrumentistes i investigadors de la música antiga.

Emilio Villalba i Sara Marina són músics especialitzats en la recuperació i difusió de les músiques històriques entre els segles VIII-XVI. Porten més de 8 anys fent concerts per Espanya, Portugal i França, amb espectacles on conjuguen música, teatre, narrativa. En aquesta trajectòria han reconstruït amb l’ajuda de luthieres més de 40 instruments històrics, convertint els seus espectacles en un autèntic museu sonor en escena: violes, vihuelas, saltiris, zanfona, clavisimbalum, organetto…

Han participat en Festivals com a Pòrtic do Paradís, FeMàs, Maremusicum, Festival Sefardita, Noites d’Encant, IKFEM, Els heures Musicals, Festival Capritxos Musicals, Festival Tres Cultures, Nits als Jardins del Real Alcázar…, obtenint gran èxit de públic i crítica.

Col·leccionistes d’instruments històrics. La Fundació Instruments Musicals amb Història.

En 2017 creen la Fundació Instruments Musicals amb Història, que té com a fins la recerca, recuperació, posada en valor i difusió de la música antiga a través de la reconstrucció i utilització d’instruments musicals històrics. Amb els instruments que formen el patrimoni de la seva Fundació, el duet realitza tallers educatius, conferències i exposicions temporals.

Concerts: sorprendre i educar amb música.

Amb una cuidada posada en escena i un laboriós treball de reconstrucció i arranjaments musicals, els seus concerts contenen una selecció de peces que van des de les músiques d’Al Andalus i cançoners de la tradició sefardita, fins a la música de còdexs medievals, arribant al Renaixement Espanyol.

Sara Marina i Emilio Villalba es preocupen també pel públic infantil. És per això que han creat diversos projectes didàctics per als més petits en els què conjuguen el teatre de titelles amb el conte, com a eina d’aprenentatge i comunicació d’històries, narracions que es vesteixen de músiques amb els seus instruments medievals.

La seva Exposició “Instruments Musicals amb Història”, de caràcter itinerant, mostra al públic una gran varietat d’instruments històrics així com les fonts pictòriques i escrites que van servir per a la seva reconstrucció, realitzant durant la mateixa demostracions de cada instrument en mini recitals.

 

Aventuras musicales en la Edad Media

Emilio Villalba & Sara Marina

 La Pequeña Juglaresa es el nuevo proyecto de Emilio Villalba y Sara Marina sobre música didáctica para niños. La Juglaresa es un niña que vive durante la Edad Media. En sus aventuras, conocerá a distintos personajes de la Historia que nos cuentan cómo se hacía música, cómo se tocaba, cómo se cantaba. Un viaje musical al medievo.

 

Emilio Villalba y Sara Marina

Multi-instrumentistas e investigadores de la música antigua.

Emilio Villalba y Sara Marina son músicos especializados en la recuperación y difusión de las músicas históricas comprendidas entre los siglos VIII-XVI. Llevan más de 8 años trabajando en una amplia labor concertista por España, Portugal y Francia, con espectáculos donde conjugan música, teatro, narrativa. En esta trayectoria han reconstruido con la ayuda de luthieres más de 40 instrumentos históricos, convirtiendo sus espectáculos en un auténtico museo sonoro en escena: violas, vihuelas, salterios, zanfona, clavisimbalum, organetto…

Han participado en Festivales como Pórtico do Paraíso, FeMàs, Maremusicum, Festival Sefardí, Noites d’Encanto, IKFEM, Les heures Musicales, Festival Caprichos Musicales, Festival Tres Culturas, Noches en los Jardines del Real Alcázar…, obteniendo gran éxito de público y crítica.

 

Coleccionistas de instrumentos históricos. La Fundación Instrumentos Musicales con Historia.

En 2017 crean la Fundación Instrumentos Musicales con Historia, que tiene como fines la investigación, recuperación, puesta en valor y difusión de la música antigua a través de la reconstrucción y utilización de instrumentos musicales históricos. Con los instrumentos que forman el patrimonio de su Fundación, el dúo realiza talleres educativos, conferencias y exposiciones temporales.

Conciertos: sorprender y educar con música.

Con una cuidada puesta en escena y un laborioso trabajo de reconstrucción y arreglos musicales, sus conciertos contienen una selección de piezas que van desde las músicas de Al Andalus y cancioneros de la tradición sefardí, hasta la música de códices medievales, llegando al Renacimiento Español.

Sara Marina y Emilio Villalba se preocupan también por el público infantil. Es por ello que han creado varios proyectos didácticos para los más pequeños, como “Amadís y el tesoro de la Música”, “De Cuentos y Cuentistas de el Conde Lucanor” y “La Pequeña Juglaresa”. En estos espectáculos conjugan el teatro de títeres y marionetas, con el cuento, como herramienta de aprendizaje y comunicación de historias, narraciones que se visten de músicas con sus instrumentos medievales.

Su Exposición “Instrumentos Musicales con Historia”, de carácter itinerante, muestra al público una gran variedad de instrumentos históricos así como las fuentes pictóricas y escritas que sirvieron para su reconstrucción, realizando durante la misma demostraciones de cada instrumento en mini recitales.

 

HA DEL CASTELL!

 

Un apasionante proyecto de didáctica de los bienes patrimoniales que implica, a través de la participación infantil, a la ciudadanía de diferentes culturas, estratos sociales y económicos dentro de un tiempo de juego, con  la intención  de dar a conocer de una manera lúdica su entorno más inmediato.

SENSIBILIZACIÓN

Buscar la sensibilización de la población local para con su patrimonio, favoreciendo la ampliación de la noción de patrimonio y la apropiación del mismo.

DIVERSIÓN

Enseñar la Arquitectura desde la imaginación, exploración, investigación, dibujo y juego, proporcionando las herramientas de lectura para comprender la ciudad, el paisaje y las mutaciones urbanas.

INCLUSIÓN

Trabajar con una clara voluntad de inclusión y cohesión social entre los distintos habitantes de la población.  Es un proyecto de gran componente humano, de interacción, de experiencia, de aprendizaje.

PARTICIPACIÓN

Fomentar  la implicación activa, creativa y responsable de la ciudadanía a través de los niños, animando a los habitantes a desarrollar una mirada crítica sobre su entorno.

HA-DEL-CASTILLO_cimm_fimif_mara-aranda

Dossier activitats del CIMM 20/21

Dosier actividades del Centro de Investigació e Interpretación de la Música MedievalAcí us deixem un pdf resum amb tota la informació del CIMM i de les activitats que estan programades per al curs 2020/21, per a tota aquella persona interessada en la seua divulgació, difusió, notes de premsa per a periòdics i altres mitjans de comunicació, etc.

 

Ací teniu el format complet descarregable:

DOSSIER Centre D’INVESTIGACIÓ de MÚSICA MEDIEVAL (CIMM)

 

Aquí os dejamos un documento pdf resumen con toda la información del CIMM y sus actividades programadas para el curso 2020/21, para toda persona interesada en su divulgación, difusión o redacción de notas de prensa para los periódicos y otros medios de comunicación, etc.

 

Aquí tenéis el formato completo descargable:

DOSIER Centro de INVESTIGACIÓN de MÚSICA MEDIEVAL (CIMM)

Novembre, 7. Paloma Gutierrez i Manuel Vilas

Chantador de joi d’amor
Cançons de Bernart de Ventadorn

(… 1147-1170…)

Bernart de Ventadorn és considerat un dels grans noms de la lírica medieval provençal. Nascut al castell de Ventadorn (actualment en ruïnes) va ser fill d’un dels més humils servidors del castell. El seu senyor, Ebles II, el cantor, el va distingir i li va ensenyar l’art dels versos. El fill d’aquest, Ebles III, va creure advertir que la seva esposa, Margarita de Turena, experimentava respecte al jove trobador sentiments massa tendres i la va fer empresonar, la va repudiar dos anys després i va expulsar al jove Bernartdel país. Aquest va visitar diverses corts provençals i es diu que va arribar a residir en la cort de Leonor d’Aquitània (la gran mecenes dels trobadors) a Anglaterra. Més tard torna a Occitània i acaba els seus dies com a monjo en l’abadia de Dalón (Dordonya).
En aquest concert presentem sis de les vint cançons de Bernart que han arribat amb música fins als nostres temps. Hem volgut incloure algunes de les seves més cèlebres cançons (Quan veig l’alosa moure d’alegria les seves ales i Quan apareix l’herba fresca) juntament amb unes altres molt menys interpretades avui dia, que representen l’art poètic i musical d’aquest gran trobador. Aquestes sis cançons serviran de fil conductor per a cantar-los la història dels seus amors i desamors.
La veu i els seus infinits recursos donaran vida a aquests textos que ens parlen de passions terrenals més o menys encobertes, alegries i penes, plaer i dolor a parts iguals, amors no corresposts, desenganys amorosos… Tot aquest ventall de sentiments acompanyat per l’arpa, un dels instruments reis en l’Edat mitjana. La pràctica d’acompanyar la veu amb un únic instrument de corda era la més habitual en la seva època i és la forma idònia i més autèntica de transmetre la retòrica dels trobadors.
PALOMA GUTIERREZ
Especialitzada en música medieval amb els més grans intèrprets i investigadors d’aquests repertoris, Paloma Gutiérrez  ha actuat en escenaris europeus com a cantant i intèrpret de saltiri, principalment amb els conjunts dels quals és cofundadora: Puy de sons d´autrefois, ensemble Oiet, i en col·laboració amb els conjunts d’Espanya, França i Itàlia com Ars Combinatòria, Malandança, La Reverdie, La Frottola, Contrafacta, Rosace, Dialogos i Le Jardin donis Délices, i en duo amb la cantant Catherine Schroeder i el multi- instrumentista Bill Cooley, i amb els actors Philippe Borrini i Carole Visconti. Ha cantat en obres teatrals i peces contemporànies (oratori Sponsus de Sasha Zamler-*Carhart, Tolosa 2012; En el cor davantera d’Arantza Lorenzo de Reizábal, Alcalá de Henares 2018), i, des de la seva creació en 2015, integra el conjunt vocal Cantaderas, un quartet dedicat a la música tradicional espanyola i a determinats repertoris de la Música Antiga relacionats amb ella.
Ve d’una formació clàssica de piano i oboè i d’una formació en Música Antiga iniciada en la seva infància, que la va portar a estudiar cant (a Madrid amb Itziar Álvarez, París amb Anne Delafosse i Basilea amb Dominique Vellard) i a especialitzar-se en el repertori medieval, realitzant cursos de formació principalment a Itàlia (Centre di formazione permanent per la musica e le arti de l’Edat mitjana, amb Claudia Caffagni), a França (Centri de MusiqueMédiévale de Paris, amb Catherine Schroeder i Brigitte Lesne, Fondation Royaumont, amb els conjunts Musica Nova i Dialogos, i en la universitat Paris-Sorbonne (Paris IV), Màster 2 professionnel “Pratique de la Musiqui Médiévale”, impartit entre altres, per Benjamin Bagby, Katarina Livljanic i Raphaël Picazos) i a Suïssa (com “visiting student” dels cursos de Dominique Vellard en la Schola CantorumBasiliensis). Així mateix ha realitzat un Màster 2 recherche en la universitat Paris IV amb el repertori dels trouvères com a tema de recerca. Paral·lelament a la carrera musical va realitzar una carrera científica que va concloure amb una tesi en biofísica (CNB-CSIC-UAM) i el títol de Doctor en 2009.

www.palomagutierrezdelarroyo.com

Manuel Vilas neix a Santiago de Compostel·la, on inicia els seus estudis musicals. Estudia arpes antigues dels segles XII a XVIII a Madrid amb Nuria Llopis i a Milà amb Mara Galassi. Ha col·laborat amb nombrosos grups i com a solista en els més importants festivals d’Espanya, Alemanya, Cuba, USA, l’Equador, República txeca, Àustria, Portugal, Suïssa, Paraguai, França, Bolívia, Bèlgica, l’Argentina, Xile, Holanda, etc… a més d’oferir conferències, cursos i masterclasses a Sant Sebastià, Santiago de Xile, Saragossa, Amherst (Massachussets-USA), Santiago de Compostel·la, l’Havana (Cuba), etc.

Ha col·laborat tant com acompanyant com solista en més de 60 discos de diverses discogràfiques. En 2008 fongui el ensemble Ars Atlàntica amb la recuperació en temps moderns de les cantates procedents del palau Contarini, interpretades al costat de la mezzosoprano Marta Infante.

És pioner en la interpretació, d’una banda, de l’arpa doble de la Corona d’Aragó (segle XIV) i, per un altre, de l’arpa chiquitana (Bolívia, segle XVIII)

Una de les seves especialitats és oferir recitals amb cantants: ha acompanyat a Marta Infante, Guillemette Laurens, Raquel Andueza, Isabel Monar, Juan Sancho, Roberta Invernizzi, Mercedes Hernández, Mariví Blasco, Jose Antonio López, Isabel Álvarez, Francisco Fernández Rueda, Yetzabel Arias, Monica Piccinini, etc.

Recentment va ser convidat a representar a Espanya en el VI festival mundial d’arpa a la ciutat d’Asunción (Paraguai) sent el primer arpista a oferir un recital d’arpa de dos ordres en aquest país.

Posseeix el seu propi canal de youtube on es pot veure i escoltar part del seu projecte audiovisual que mostra diverses arpes antigues en diferents localitzacions de Santiago de Compostel·la (ArpaManuelVilas).